No és gaire encoratjador despertar-se cada matí i trobar-se a les portades dels diaris declaracions de polítics que repeteixen (i prometen) el mateix que ja van dir la setmana passada (i en l’anterior campanya electoral) sense acabar d’aclarir quins pactes (realistes) es plantejaran un cop es coneguin els resultats del proper diumenge. Podríem parlar aquí de línies vermelles, de vot útil, d’ingovernabilitat o de polarització entre PP i Units Podem, però estem convençuts que aquests conceptes ja comencen a estar esgotats, per molt que els candidats (i les portades) els segueixin emprant. No descartem sorpreses en els darrers cinc dies de campanya, però sembla més probable que ens seguim sentint com Bill Murray a El dia de la marmota. Més emoció sembla haver-hi en el referèndum d’aquest dijous per la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. El Brexit sembla perdre pistonada, però la gran igualtat entre partidaris i detractors preveu un escenari emocionant i incert per al vell continent.
Deja un comentario