Escolta-ho en àudio aquí.
A Intermèdia estem a punt de fer 35 anys i estem preparant-nos per commemorar-los a final d’any. L’equip que gestiona les xarxes socials ens ha demanat, pel vídeo que compartirem aquest mes, una feina o una fita que ens emocionés especialment, que fos significativa per nosaltres.
Em sembla que ja ho he escrit en altres ocasions, però la vida a l’agència de comunicació és molt interessant per què és d’allò més variada. Un mateix mes pot ser que treballis per a un client del sector gastronòmic, una enginyeria, o una start up innovadora. Al final de l’any pots haver après tantes coses i haver viscut experiències tan variades, que fan que la feina no sigui gens monòtona.
Hi ha moltíssimes feines que m’han marcat o m’han emocionat per motius diversos. Intentaré explicar-vos-en algunes. Em vaig incorporar definitivament a Intermèdia el 2009 en l’organització de l’acte de lliurament dels Premis Medalla i Placa al Treball President Macià, un reconeixement del Departament de Treball a persones amb una trajectòria professional destacada. Bé, doncs aquesta feina em va agradar moltíssim. Primer, perquè el dia de l’acte em passava el dia al Palau de la Generalitat, i entre passadissos hi veia el president i consellers, i totes les personalitats guardonades (per exemple, Carme Ruscalleda i Carmen Mur). En segon lloc, perquè era una feina molt completa: des de preparar les biografies de totes les candidatures pel dinar del jurat, a triar el restaurant on es faria, gravar els vídeos de presentació dels premiats, preparar la base de dades d’assistents, fer el registre i control de confirmacions, triar els centres florals i el càtering, i un llarg etcètera que completa tot el que s’ha de fer en l’organització d’un acte de gran format. Com que era un moment força analògic (2009), part de la feina consistia també a imprimir documentació i invitacions, equivocar-se i haver-ho de tornar a imprimir o ensobrar o portar a correus perquè ho enviessin als destinataris, o fins i tot enganxar-hi segells un per un.
Un altre dels moments que m’agrada destacar sempre que algú em pregunta va ser el tancament de l’aerolínia Spanair, que va ser molt emocionant per trist i per la sensació de viure un moment històric. També la feina que vam fer en la comunicació de la candidatura de Marc Ingla del 2010 a les eleccions a la presidència del Barça. Quan treballes per alguna cosa relacionada amb el Barça els periodistes i els mitjans de comunicació et posen catifa vermella. Haver conegut Pierre Cardin, i acompanyar periodistes al seu festival d’estiu a Lacoste, a la Provença, és una altra cosa que guardo en un racó especial de la meva memòria. Per pintoresc i per l’aventura que és anar en cotxe en un trajecte de sis hores amb persones que acabes de conèixer. Però una de les més vistoses, i força recent va ser la comunicació de l’arribada del veler de fusta més gran del món, el Götheborg, al port de Barcelona. Vaig acompanyar un grup de periodistes a les 6 del matí al moll de la Zona Franca per pujar en una llanxa que ens va portar al vaixell, on vam pujar per una escala de corda en alta mar, per fer l’arribada al port de Barcelona a bord. L’endemà, era portada gairebé completa a El Periódico.
Quan acabi aquest any n’hauré sumat unes quantes més, i quan hi continuï pensant també se me n’acudiran més. Recordar tots aquests moments viscuts és sempre un orgull i una embranzida per continuar treballant amb la mateixa il·lusió i motivació que quan m’hi vaig posar.
