Segona sessió d'Intermèdia Cultura
Pedro Yúfera és un home que quan s'hi posa, s’hi posa. Va estudiar Dret sense estar-ne gaire convençut fins que badant badant va arribar a ser degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Va començar a escriure per afició cada dia de 5 a 8 de la matinada i ara és tot un escriptor consagrat que ja ha publicat tres novel·les i que si no és un best-seller és perquè encara no surt gens per la tele. .
La darrera, “No dejes que nadie robe tus sueños” (Excellence 2024), és una narració històrica, feminista i tremendament dinàmica, basada en la història de una empresària jueva d’origen centreeuropeu que arriba a Barcelona i lluitant contra tota mena de dificultats amb el sol ajut de son pare acaba fundant i dirigint una fàbrica de productes químics al Poblenou.
Una dona quemolt probablement també va ser la primera estudiant femenina de Química a la Universitat de Zúrich, que es deia Gerty (Gertrude) Csonka, i que, ves per on, va ser l'àvia materna d’en Pedro Yúfera.
Sempre he pensat que la diferència entre la novel·la, la història i el periodisme (que no és res més que una modalitat de la història escrita sota pressió horària), rau en que la novel·la és com el jazz, que et permet reinventar, interpretar i improvisar la narració d'un tema sense la obligació de cenyir-te estrictament a la partitura.
En aquest cas, a uns fets que no cal comprovar ni contrastar amb ningú. Llibertat total, només limitada per la versemblança i el respecte al marc històric o social en el que es desenvolupa l’acció.
I això és el que fa Yúfera amb els seus personatges, que viuen una agitada època entre la Primera i la Segona Guerra Mundial plena de perills i d'amenaces antisemites, fins que arriben a instalar-se en una ciutat oberta i tolerant com és Barcelona, on el futur sempre és una possibilitat real..
Efectivament, llevat d'algun episodi patètic protagonitzat per grupúsculs falangistes, la vida de la comunitat jueva a Barcelona va ser prou tranquil·la com per permetre el progrés d'algunes iniciatives empresarials i personals de nous ciutadans d’origen ashkenazi i sefardita procedents de l'enfonsament dels imperis Otomà i Austrohongarès d’entreguerres.
Molts d’ells van obrir les seves botigues, principalment de roba, als voltants del mercat de Sant Antoni. Altres, com ens va explicar Giaco Ventura, van fundar empreses tan importants com Mango (Isak Andic), Bassat & Ogilvy (Lluis Bassat) Danone (Isaac Carasso), Talleres Weil SA (José i Edmundo Metzger), Ibérica Films (David Oliver), Casa Mendelsohn (Manuel Mendelsohn) o la Orquesta de Bernard Hilda, que tocava cada vespre a la “Parrilla del Ritz”.
De tot això en vam parlar en una interessant sessió d’Intermèdia Cultura (*) celebrada als locals de la Comunitat Israelita de Barcelona, gràcies a la mediació del col•lega Joan M. Piqué, en la que Yúfera ens va explicar el rerefons d’un llibre magnífic que , entre altres coses, mira de respondre la gran pregunta: ¿paga la pena pagar l'altíssim preu d’impedir que et robin els teus somnis?
Pedro, antic client i amic d’Intermèdia, ens va dir que això ho ha de respondre íntimament cadascú de nosaltres.
Però nosaltres, ja que hi som, ho respondrem públicament: sí, paga la pena.
Moltes gràcies pel llibre, estimat Pedro!
(*) Intermèdia Cultura és un nou espai de trobada entre el món de l’empresa, la cultura i la comunicació, impulsat per Intermèdia Comunicació en ocasió del seu 35 aniversari.
