Era una trobada del Grup Portada de periodistes catalans. Convidàvem nosaltres. El sopar ja estava a les acaballes. Els meus companys li havien fet unes quantes preguntes, més o menys intencionades, però sempre precedides de l’inevitable «Don Manuel», però jo vaig decidir evitar aquell tractament que em resultava -i encara em resulta- estrany, i li vaig dir simplement «senyor Fraga». No li va agradar. La pregunta que li vaig fer a continuació, tampoc. Em va voler donar una lliçó, indicant-me, de manera aspre, com hauria d’haver-li fet aquella pregunta. No li vaig acceptar. Concretament, la meva frase va ser aquesta: «mire Sr. Fraga, yo le pregunto lo que me parece y usted es libre de contestarme lo que le dé la gana». No em va tornar a dirigir ni la paraula, ni la tan sols la mirada, fins que es va llevar de taula i se’n va anar a dormir. «Encantado, don Manuel». «Mucho gusto», anava donant la mà quan s’acomiadava. «Encantado de conocerle senyor Fraga Iribarne», vaig dir-li. «Buenas noches» va respondre, sec i mirant cap a la porta el senyor Fraga Iribarne. Quan ja havia sortit, en Jorge Fernández Díaz, que volia ser conciliador, em va fer una mitja abraçada.
Quan vaig arribar a casa, la meva dona em va preguntar de què reia.
Que Déu l’hagi perdonat.
Toni Rodriguez Pujol, soci director d’InterMèdia GdC
Foto: Joan Reig Ros
Leave a Comment