Toni Rodriguez Pujol, soci director d
Policies i periodistes, és a dir, dues de les tres professions que comencen amb «p» més bàsiques i antigues de la humanitat, diuen que quan hi ha una mala notícia i es vol saber com s’ha produït, cal preguntar-se qui beneficia.
La notícia és que Spanair s’ha col·lapsat. És una mala notícia? No per a tothom. Ho és per als viatgers que han comprat bitllets d’avions que ara no volen; ho és per als seus més de 2.000 treballadors directes; ho és per als més de 2.000 treballadors indirectes; ho és per als seus accionistes públics i privats; ho és per a l’aeroport del Prat, que es queda com un gran estadi de futbol sense equip titular; ho és per a Barcelona, que es queda sense el seu principal animador de connexions interoceàniques; ho és per a Catalunya, l’economia de la qual es queda sense tantes esperances de connectivitat directa com tenia abans.
Toni Rodriguez Pujol, soci director d
Policies i periodistes, és a dir, dues de les tres professions que comencen amb «p» més bàsiques i antigues de la humanitat, diuen que quan hi ha una mala notícia i es vol saber com s’ha produït, cal preguntar-se qui beneficia.
La notícia és que Spanair s’ha col·lapsat. És una mala notícia? No per a tothom. Ho és per als viatgers que han comprat bitllets d’avions que ara no volen; ho és per als seus més de 2.000 treballadors directes; ho és per als més de 2.000 treballadors indirectes; ho és per als seus accionistes públics i privats; ho és per a l’aeroport del Prat, que es queda com un gran estadi de futbol sense equip titular; ho és per a Barcelona, que es queda sense el seu principal animador de connexions interoceàniques; ho és per a Catalunya, l’economia de la qual es queda sense tantes esperances de connectivitat directa com tenia abans.
I doncs, per a qui és una bona notícia? No crec que els calgui llegir-ho. Bàsicament, és bona notícia per als competidors de Spanair i pels seus sostenidors. Per a les companyies aèries, carregades de subvencions, que l’han denunciat a Brussel·les; per als qui volen convertir el Prat en una terminal més del gran aeroport interoceànic de Madrid; ho és per als rivals econòmics i polítics de Barcelona i Catalunya i ho és per als adversaris empresarials de les persones que han cregut en el projecte i s’hi han deixat la pell.
Posar-hi noms no és gaire difícil. Desqualificar el projecte, ara que ha hagut d’aturar-se, és molt fàcil.
Però hi ha més preguntes a fer. Avui només en deixarem unes quantes de plantejades. En farem 7, que és un número bíblic:
1.- A Spanair què li ha mancat, finançament o capital?
2.- Spanair era un somni nacionalista o un projecte econòmic i empresarial?
3.- Les denúncies a Brussel•les han animat o han desanimat els possibles inversors a Spanair? (inversors, no finançadors)
4.- L’anunci del govern espanyol d’ajornar la privatització del Prat i de sumar-lo al projecte de Barajas, impedint la lliure competència entre ells, ha beneficiat o ha perjudicat l’operació?
5.- L’operació de compra de fa tres anys (abans de l’entrada de l’actual equip directiu) va estar ben o mal plantejada?
6.- Les darreres negociacions amb Qatar qui les va dur?
7.- I ara, què?
Francament, de moment, només tinc resposta per a la darrera pregunta. Ara, aixecar-se una altra vegada de terra i tornar-hi.
És el que hem fet tota la vida.
Toni Rodriguez, soci director d’InterMèdia Gabinet de Comunicació
I doncs, per a qui és una bona notícia? No crec que els calgui llegir-ho. Bàsicament, és bona notícia per als competidors de Spanair i pels seus sostenidors. Per a les companyies aèries, carregades de subvencions, que l’han denunciat a Brussel·les; per als qui volen convertir el Prat en una terminal més del gran aeroport interoceànic de Madrid; ho és per als rivals econòmics i polítics de Barcelona i Catalunya i ho és per als adversaris empresarials de les persones que han cregut en el projecte i s’hi han deixat la pell.
Posar-hi noms no és gaire difícil. Desqualificar el projecte, ara que ha hagut d’aturar-se, és molt fàcil.
Però hi ha més preguntes a fer. Avui només en deixarem unes quantes de plantejades. En farem 7, que és un número bíblic:
1.- A Spanair què li ha mancat, finançament o capital?
2.- Spanair era un somni nacionalista o un projecte econòmic i empresarial?
3.- Les denúncies a Brussel•les han animat o han desanimat els possibles inversors a Spanair? (inversors, no finançadors)
4.- L’anunci del govern espanyol d’ajornar la privatització del Prat i de sumar-lo al projecte de Barajas, impedint la lliure competència entre ells, ha beneficiat o ha perjudicat l’operació?
5.- L’operació de compra de fa tres anys (abans de l’entrada de l’actual equip directiu) va estar ben o mal plantejada?
6.- Les darreres negociacions amb Qatar qui les va dur?
7.- I ara, què?
Francament, de moment, només tinc resposta per a la darrera pregunta. Ara, aixecar-se una altra vegada de terra i tornar-hi.
És el que hem fet tota la vida.
Toni Rodriguez, soci director d’InterMèdia Gabinet de Comunicació
Leave a Comment